Més de dues-centes persones participen en les assemblees locals i grups de treball d'aquest projecte 'alternatiu' impulsat per Teresa Forcades i Arcadi Oliveres
Lluïsa Tarrida a La Torre del Palau (18/08/2013)
La primera assemblea es va celebrar al Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany Foto: Lluïsa Tarrida
Més de 200 persones van omplir el Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany per assistir a la primera assemblea del Procés Constituent. Dies abans, una de les seves impulsores, Teresa Forcades, havia estat a Terrassa per exposar el projecte que tenen en ment i que volen tirar endavant també amb la col·laboració dels egarencs.
L'èxit de convocatòria va ser tal que ja aleshores es va gestar la delegació territorial del Procés. La passió exhibida en aquell moment no va ser flor d'un dia. La prova va ser que un bon grapat dels assistents es va reunir a l'equipament municipal dies més tard per veure com podien fer realitat el Procés Constituent. Cal dir però, que aquest neguit de formar part d'un programa real ja s'havia gestat abans, amb el grup d'opinió dels Amics de les Arts i amb la gent que formava part de la comissió del 15M.
Esquerres anticapitalistes
Al capdavant d'aquesta delegació local i portant el timó, encara que no vulguin dir-ho així, hi ha dos homes. L'advocat conegut per ser un defensor dels Drets Humans, Joan Tamayo, i l'historiador, professor i representant de la CUP a Terrassa, Manel Márquez. Ambdós es van afanyar a dir que venien a la reunió "a títol individual, sense representar cap entitat o partit" com també van voler subratllar a La Torre que "nosaltres iniciem el procés però a partir d'aquí serà la ciutadania qui continuï perquè no volem que sigui una cosa personalista ni és aquesta activitat la que busquem per projectar-nos".
La idea dels organitzadors és que a les reunions i a la base del Procés Constituent hi hagi gent que abans no havia tingut cap activitat social, política o relacionada amb el món associatiu. Evidentment, per funcionar s'ha creat un nucli organitzatiu però es pretén que sigui "molt obert", sense un cap visible i amb un mateix esperit i esperança compartida: "aquesta és una bona proposta per començar un camí, amb calma o no perquè tothom té pressa. És urgent, cal engrescar la majoria social que teòricament es pot sentir reflectida en el Manifest i els 10 punts".
Uns 10 punts que com explicita Márquez tenen en comú una visió de la societat: "hem defensat sempre la unitat de les esquerres, de les esquerres anticapitalistes, també hem de dir-ho clar. Però és oberta, tothom hi és benvingut". Tant Tamayo com Márquez destaquen a dir que és a través de la unitat popular "com s'aconseguirà fer un front prou potent per aturar totes aquestes mesures neoliberals que s'estan aplicant".
El Procés Constituent doncs vol aplegar totes aquelles persones descontentes amb el sistema econòmic actual, crítiques amb les retallades, preocupades pels desnonaments o per l'atur. "Porto molts anys cridant a la unitat de la gent i dels grups socials per crear una alternativa nova a tot arreu també institucional. Aquesta aposta que es fa en el Procés és una oportunitat per intentar-ho", diu Tamayo. Molts deuen pensar com ell perquè en les primeres reunions del Procés entre els assistents s'hi ha pogut veure gent ben diversa. Militants d'ICV, EUiA, ERC o la CUP estaven a la sala, però també sindicats, membres d'associacions de veïns, de la coordinadora del Districte 2, de moviments socials alternatius, d'entitats culturals o esportives, estudiants, mares i pares, famílies senceres i avis que no es van voler perdre els primers passos d'aquest Procés Constituent.
Comissions
Construir una "cosa real", que no es quedi amb un reguitzell d'idees impossibles de materialitzar a nivell pràctic. Això és el que pretenen els integrants del Procés. Per aquest motiu, la majoria de les intervencions van defugir la teoria i els debats ideològics o d'anàlisi de l'actualitat política, per centrant-se en les qüestions més pràctiques: com organitzar-se, com difondre el missatge, com recollir més signatures, en definitiva, com créixer per arribar a la gent que mai "es mou".
De moment, ja s'han creat tres comissions de treball: extensió, divulgació, conscienciació; logística, organització, coordinació; i objectius i continguts. Això per començar. Més endavant, d'acord amb la dinàmica, força i participació, poden sorgir-ne d'altres, com un grup de treball de mobilització, participació, consum o investigació. I tot això, ressalten, cal fer-ho "aprenent a treballar en xarxa i cuidant molt el llenguatge, les paraules no són neutres i diuen coses de les que moltes vegades ni en som conscients quan les diem".
Totes les idees que vagin sorgint es recolliran i es traslladaran a les assemblees generals. Unes assemblees que estaran formades per membres de les desenes de delegacions territorials que ja existeixen al país. No obstant, a nivell operatiu, la secció terrassenca sap que ha de caminar sola, que ha de ser ella qui faci les accions de difusió i sensibilització, qui s'encarregui de recollir signatures o qui pressioni "perquè els partits polítics facin cas de les voluntats i necessitats expressades pel poble". Tot just han començat, ara caldrà donar temps a la iniciativa per veure si acaba "tenint èxit o acaba amb fracàs, com ha passat amb altres accions o moviments creats fins ara".
Més de 200 persones van omplir el Centre Cívic Maria Aurèlia Capmany per assistir a la primera assemblea del Procés Constituent. Dies abans, una de les seves impulsores, Teresa Forcades, havia estat a Terrassa per exposar el projecte que tenen en ment i que volen tirar endavant també amb la col·laboració dels egarencs.
L'èxit de convocatòria va ser tal que ja aleshores es va gestar la delegació territorial del Procés. La passió exhibida en aquell moment no va ser flor d'un dia. La prova va ser que un bon grapat dels assistents es va reunir a l'equipament municipal dies més tard per veure com podien fer realitat el Procés Constituent. Cal dir però, que aquest neguit de formar part d'un programa real ja s'havia gestat abans, amb el grup d'opinió dels Amics de les Arts i amb la gent que formava part de la comissió del 15M.
Esquerres anticapitalistes
Al capdavant d'aquesta delegació local i portant el timó, encara que no vulguin dir-ho així, hi ha dos homes. L'advocat conegut per ser un defensor dels Drets Humans, Joan Tamayo, i l'historiador, professor i representant de la CUP a Terrassa, Manel Márquez. Ambdós es van afanyar a dir que venien a la reunió "a títol individual, sense representar cap entitat o partit" com també van voler subratllar a La Torre que "nosaltres iniciem el procés però a partir d'aquí serà la ciutadania qui continuï perquè no volem que sigui una cosa personalista ni és aquesta activitat la que busquem per projectar-nos".
La idea dels organitzadors és que a les reunions i a la base del Procés Constituent hi hagi gent que abans no havia tingut cap activitat social, política o relacionada amb el món associatiu. Evidentment, per funcionar s'ha creat un nucli organitzatiu però es pretén que sigui "molt obert", sense un cap visible i amb un mateix esperit i esperança compartida: "aquesta és una bona proposta per començar un camí, amb calma o no perquè tothom té pressa. És urgent, cal engrescar la majoria social que teòricament es pot sentir reflectida en el Manifest i els 10 punts".
Uns 10 punts que com explicita Márquez tenen en comú una visió de la societat: "hem defensat sempre la unitat de les esquerres, de les esquerres anticapitalistes, també hem de dir-ho clar. Però és oberta, tothom hi és benvingut". Tant Tamayo com Márquez destaquen a dir que és a través de la unitat popular "com s'aconseguirà fer un front prou potent per aturar totes aquestes mesures neoliberals que s'estan aplicant".
El Procés Constituent doncs vol aplegar totes aquelles persones descontentes amb el sistema econòmic actual, crítiques amb les retallades, preocupades pels desnonaments o per l'atur. "Porto molts anys cridant a la unitat de la gent i dels grups socials per crear una alternativa nova a tot arreu també institucional. Aquesta aposta que es fa en el Procés és una oportunitat per intentar-ho", diu Tamayo. Molts deuen pensar com ell perquè en les primeres reunions del Procés entre els assistents s'hi ha pogut veure gent ben diversa. Militants d'ICV, EUiA, ERC o la CUP estaven a la sala, però també sindicats, membres d'associacions de veïns, de la coordinadora del Districte 2, de moviments socials alternatius, d'entitats culturals o esportives, estudiants, mares i pares, famílies senceres i avis que no es van voler perdre els primers passos d'aquest Procés Constituent.
Comissions
Construir una "cosa real", que no es quedi amb un reguitzell d'idees impossibles de materialitzar a nivell pràctic. Això és el que pretenen els integrants del Procés. Per aquest motiu, la majoria de les intervencions van defugir la teoria i els debats ideològics o d'anàlisi de l'actualitat política, per centrant-se en les qüestions més pràctiques: com organitzar-se, com difondre el missatge, com recollir més signatures, en definitiva, com créixer per arribar a la gent que mai "es mou".
De moment, ja s'han creat tres comissions de treball: extensió, divulgació, conscienciació; logística, organització, coordinació; i objectius i continguts. Això per començar. Més endavant, d'acord amb la dinàmica, força i participació, poden sorgir-ne d'altres, com un grup de treball de mobilització, participació, consum o investigació. I tot això, ressalten, cal fer-ho "aprenent a treballar en xarxa i cuidant molt el llenguatge, les paraules no són neutres i diuen coses de les que moltes vegades ni en som conscients quan les diem".
Totes les idees que vagin sorgint es recolliran i es traslladaran a les assemblees generals. Unes assemblees que estaran formades per membres de les desenes de delegacions territorials que ja existeixen al país. No obstant, a nivell operatiu, la secció terrassenca sap que ha de caminar sola, que ha de ser ella qui faci les accions de difusió i sensibilització, qui s'encarregui de recollir signatures o qui pressioni "perquè els partits polítics facin cas de les voluntats i necessitats expressades pel poble". Tot just han començat, ara caldrà donar temps a la iniciativa per veure si acaba "tenint èxit o acaba amb fracàs, com ha passat amb altres accions o moviments creats fins ara".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.